Com preparar arxius per a impressió en gran format

Per imprimir en gran format sense sorpreses, l'arxiu ha d'arribar en PDF, a mida final o a una escala coneguda, en mode de color CMYK, amb logotips i textos en vectors, les tipografies traçades o incrustades, imatges amb prou resolució per a la distància des de la qual es veurà i la sang que indiqui el taller.

Si compleixes aquests punts, t'estalvies la majoria d'anades i tornades. Els repassem un per un, amb els errors que més veiem quan rebem arxius per a lones, vinils, murals o PLV.

El format més segur és el PDF d'alta qualitat per a impressió (molts programes l'ofereixen com a PDF/X). Reuneix vectors, imatges i tipografies en un sol arxiu i és el que millor viatja entre l'estudi de disseny i el taller.

Dins d'aquest PDF, convé que:

• Logotips, textos i formes planes siguin en vectors. Un vector s'amplia a qualsevol mida sense perdre nitidesa, i en gran format és just el que passa.
• Les fotografies vagin amb la millor qualitat disponible, sense compressions agressives. Un JPG molt comprimit que a la pantalla sembla correcte pot mostrar blocs i halos quan s'amplia diversos metres.
• No hi falti res: ni imatges vinculades que s'han quedat fora, ni efectes que només existeixen al programa d'origen.

Si treballes amb Illustrator, InDesign o similars, també podem rebre l'arxiu obert amb els enllaços. El que no funciona bé són els formats pensats per a pantalla o oficina, com un PowerPoint o una imatge descarregada d'un web: solen tenir poca resolució i colors en RGB.

La pregunta més habitual és «a quants ppp ho preparo?». La resposta honesta és que depèn de a quina distància es mirarà la peça.

L'ull no distingeix el mateix detall a mig metre que a vint. Un display de sobretaula o un vinil en un taulell es veuen de prop i demanen més resolució. Una lona de façana que es llegeix des de la vorera del davant n'admet molta menys, perquè ningú s'hi acosta a comptar píxels.

Com a orientació habitual al sector, sempre mesurada a mida final:

• Peces que es veuen de prop (PLV, roll-ups, senyalètica interior): al voltant de 150 ppp sol donar un resultat nítid.
• Peces a distància mitjana (murals, tancaments, aparadors): es pot baixar una mica sense que es noti.
• Peces que es veuen de lluny (lones de façana, tanques, bastides): n'hi ha prou amb força menys, perquè la distància ho compensa.

Pujar la resolució d'una imatge petita no serveix de res: el programa s'inventa píxels i la foto continua veient-se tova. Si dubtes que una imatge aguanti la mida, envia-la'ns abans de tancar el disseny i t'ho direm.

L'arxiu d'una lona de deu metres a mida real pot ser enorme i difícil de manejar. Per això és normal dissenyar a escala, per exemple a 1:10, sempre que es faci bé:

• Indica l'escala al nom de l'arxiu o en una nota, per exemple «lona-facana-esc1-10.pdf».
• Mantén les proporcions exactes del suport. Un error d'uns mil·límetres a l'esbós es converteix en centímetres en imprimir.
• Ajusta la resolució a l'escala. Si treballes a 1:10, les imatges necessiten deu vegades la resolució que tindrien a mida final, perquè després s'amplien deu vegades.
• Parteix de mides reals, no de plànols aproximats. En façanes, tancaments o mobiliari existent, l'ideal és mesurar al lloc.

És el que fem amb els suports irregulars. A la botiga d'una estació de servei de Leroy es van prendre mides in situ de cada frontal i de cada mòdul d'estanteria, i les gràfiques es van maquetar forat a forat, respectant els talls del mobiliari.

La sang és la part del disseny que s'estén més enllà de la mida final i que es perd en tallar o muntar. Serveix perquè no apareguin filets blancs si el tall o la instal·lació es desvien una mica.

En gran format la sang depèn de l'acabat, així que pregunta sempre al taller quanta en necessita. No és el mateix un vinil tallat a ras que una lona amb dobladillo i ullets, o una tela que es tensa en un bastidor i fa la volta per darrere: en aquests casos el disseny necessita força més marge que un fullet.

A més de la sang, deixa un marge de seguretat cap a dins. Logotips, textos i telèfons no han de quedar enganxats a la vora. En una lona, aquesta franja és on van els ullets o el sistema de tensat. En un expositor, és on es plega o s'encaixa el material. Si un text important hi cau, queda tapat o deformat.

Les pantalles treballen en RGB (llum) i les impressores en CMYK (tinta). Alguns colors molt vius en RGB, sobretot verds, taronges i blaus elèctrics, no es poden reproduir igual amb tinta. Si l'arxiu arriba en RGB es converteix igualment, però el resultat pot sortir més apagat del que esperaves.

Per això:

• Prepara l'arxiu en CMYK des del principi, o almenys revisa com queda en convertir-lo.
• Si la teva marca té colors corporatius definits (Pantone o referències CMYK concretes), indica-ho per poder ajustar-los al material.
• Tingues en compte que el suport canvia el color: el mateix arxiu no es veu igual sobre lona, vinil, tela o panell rígid, ni amb llum de dia que retroil·luminat.
• No et refiïs del monitor. Cada pantalla mostra el color a la seva manera. Si el color és crític, demana una prova.

Si l'arxiu fa servir una tipografia que no està instal·lada a l'ordinador que l'obre, el programa la substitueix per una altra i el text canvia. Per evitar-ho, traça les tipografies (converteix-les en corbes) o assegura't que el PDF les porta incrustades. Desa sempre una còpia sense traçar per si cal corregir alguna cosa.

Altres detalls que convé revisar abans d'enviar:

• Fons negres grans: consulta amb el taller la composició recomanada. Un negre fet només amb tinta negra pot veure's grisós en superfícies àmplies.
• Línies molt fines: el que a la pantalla sembla una línia es pot perdre en alguns materials o trencar-se en el vinil de tall.
• Transparències i ombres: revisa el PDF exportat per si apareixen requadres o canvis de to on no n'hi hauria d'haver.
• Errates: un error en una lona de diversos metres es llegeix des del carrer. Repassa amb calma telèfons, webs i adreces.

Moltes peces de gran format no surten d'una sola tirada. Un mural, un tancament o una lona molt ampla s'imprimeixen en draps que s'uneixen en instal·lar. El taller fa aquest especejament, però el disseny l'hi pot posar fàcil o difícil.

L'ideal és que cares, logotips i textos petits no caiguin sobre una junta. Si saps per on aniran els talls, deixa-hi zones de fons o d'imatge poc crítica.

Al tancament d'obra que vam imprimir i instal·lar per a Five Guys a Barcelona, la gràfica es va imprimir en draps ajustats a cada tram, cuidant la continuïtat del vermell corporatiu d'un extrem a l'altre. Al mòdul expositor itinerant d'Oakley, la gràfica es va especejar panell a panell a partir de les mides reals del contenidor, deixant els talls a les juntes de l'estructura perquè cap imatge quedés partida sobre un nervi.

Abans de produir revisem els arxius i t'avisem si veiem alguna cosa que pugui donar problemes. Tot i així, aquest repàs t'estalviarà temps:

• PDF de qualitat d'impressió, a mida final o amb l'escala indicada.
• Mides comprovades sobre el suport real.
• Mode de color CMYK i colors corporatius indicats.
• Logotips i textos en vectors; tipografies traçades o incrustades.
• Imatges amb resolució adequada a la distància de visió.
• Sang i marge de seguretat segons l'acabat.
• Textos importants lluny de vores, ullets, plecs i juntes.
• Textos, telèfons i webs revisats.

Si el color o el resultat són crítics, demana una prova de color o un fragment imprès a mida real en el material definitiu. És la manera més fiable de veure com quedarà abans de produir la peça sencera.

A la nostra pàgina d'impressió en gran format hi tens els suports que treballem. Si encara no saps quin material fer servir, mira els tipus de lones publicitàries o la guia de gramatges. I quan tinguis els arxius, demana pressupost o truca'ns al 937 50 23 04: fabriquem a Barcelona i instal·lem a tota Espanya.